VALDRE, [VALRA] v. n.
Socórrer, ajudar.
V. valer.
"Atresi li vingueren molts homens de Roma, que li digueren que li valdrien de llur poder e que l seguirien a la batalla." Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXI
"E ja la Verge no l valra A la mort quant ops li sera." Llull, Ramon Hores de Santa Maria De nona, V
"Ha! sancta Maria val, dix Plaer de ma vida, digues, Stephania, quin es aqueix teu comport? Que es lo que t fa mal?..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVI
| | |